Natalia Ros Márquez

L’EDUCACIÓ, EN TEMPS DE CRISI

L’educació, com tot, també està en crisi.

“Tractar de vostè, a una persona gran, desconeguda. Perquè es una manera de respectar la seva edat i la seva saviesa.” Això es un part de l’educació, que ja no es compleix, que s’ha perdut. La gent tracta igual a una persona de trenta anys, que a una persona de seixanta. I no hauria de ser així. La gent gran, també s’ha acostumat que la tractin d’“ell”, i això no es bo, però suposo que els avis es senten més joves, i els agrada, perquè ja s’han acostumat a que no els tractin de “vostè”. La paraula “vostè” es un signe de educació, que s’està perdent. No es pot fer res, no pots obligar a que algú tracti de vostè, si no li surt de dins, o si no l’han ensenyat així. Per tornar a aquest punt, s’hauria de obligar, i això es una democràcia, no una dictadura.

També crec, si es que tinc dret a opinar, que directament, a una persona desconeguda, que no sigui massa jove, se li ha de tractar de “vostè”.

La paraula vostè pot crear una ofensa cap a la persona parlada, perquè, si tractes de vostè a una persona que no ho es, pot ofendre’s.

La relació que té amb el títol, es que una crisi, es una manca de alguna cosa, no em refereixo a una manca de educació, però si a una decadència del respecte cap a la gent gran.

______________________________________________________________________________

“Cedir el lloc en els transports públics a les persones grans, amb problemes, o embarassades.” Es una norma molt remarcada a la societat. És un signe de educació cedir el lloc. T’has de posar a la pell dels altres, segurament t’agradaria que quan tu estiguessis en aquella situació, la gent et cedís el lloc. Com sempre hi ha gent que no respecta la norma,la majoria, però hi ha una part que la respecta. Aquestes persones tenen llocs especials reservats per elles. Normalment estan ocupats per altre gent, i quan veu a algú, li cedeix el lloc. Relacionat amb el títol, com sempre, hi com he dit abans, gairebé ningú respecta les normes d’educació, i menys respecte les de la gent gran.

________________________________________________________________________________________

“Les persones que abandonen animals.” Si, es una falta de educació gravíssima, cap als animals, però el que es gravíssim es la falta d’amor, sentiment i intel·ligència, que tenen aquestes persones. Un gos, o qualsevol altre animal, es com un fill, una part de la família, són molts anys cuidant-lo, i sense pensar-t’ho dos cops, l’abandones. Si hagués sigut el teu fill, no l’haguessis abandonat tan ràpid. T’ho haguessis pensat dos cops. La majoria abandonen el seu gos, quan marxen de vacances, perquè a l’hotel que van, no deixen entrar a gossos.

Aquests gossos, normalment perden el nord i no saben tornar al casa, i es converteixen en rodamóns. Potser algú els troba i se’ls queda, potser el troben i se l’emporten a la gossera, o potser no el troba ningú i segueixen rondant pel carrer.

Si et compres un gos, has de pensar-t’ho bé, no pots decidir-ho així com així, i tampoc el pots abandonar, perquè no l’accepten a l’hotel. Pots canviar-te d’hotel o simplement no buscar un hotel per tu, buscar-lo per la teva família.

Amb relació amb el títol, la gent cada cop es menys seny, compren un gos, com si fos una barra de pa. I desprès l’abandonen. Es una crisi, els gossos no son barats, i es una falta de educació, cap als gossos.