miércoles, 19 de mayo de 2010
lunes, 17 de mayo de 2010
domingo, 4 de abril de 2010
Cal respectar totes les normes?
Fins ara he esmentat normes que s’han de complir. Però, que passa amb aquelles normes que estan basades en la discriminació cap a persones que són considerades ‘inferiors’ perquè no són del mateix sexe, raça o religió que la persona discriminant. Totes les normes que recolzin aquesta discriminació són les que no haurien de ser obeïdes.
Claudia Valle 3rD
miércoles, 31 de marzo de 2010
L’EDUCACIÓ, EN TEMPS DE CRISI
L’educació, com tot, també està en crisi.
“Tractar de vostè, a una persona gran, desconeguda. Perquè es una manera de respectar la seva edat i la seva saviesa.” Això es un part de l’educació, que ja no es compleix, que s’ha perdut. La gent tracta igual a una persona de trenta anys, que a una persona de seixanta. I no hauria de ser així. La gent gran, també s’ha acostumat que la tractin d’“ell”, i això no es bo, però suposo que els avis es senten més joves, i els agrada, perquè ja s’han acostumat a que no els tractin de “vostè”. La paraula “vostè” es un signe de educació, que s’està perdent. No es pot fer res, no pots obligar a que algú tracti de vostè, si no li surt de dins, o si no l’han ensenyat així. Per tornar a aquest punt, s’hauria de obligar, i això es una democràcia, no una dictadura.
També crec, si es que tinc dret a opinar, que directament, a una persona desconeguda, que no sigui massa jove, se li ha de tractar de “vostè”.
La paraula vostè pot crear una ofensa cap a la persona parlada, perquè, si tractes de vostè a una persona que no ho es, pot ofendre’s.
La relació que té amb el títol, es que una crisi, es una manca de alguna cosa, no em refereixo a una manca de educació, però si a una decadència del respecte cap a la gent gran.
______________________________________________________________________________
________________________________________________________________________________________
Aquests gossos, normalment perden el nord i no saben tornar al casa, i es converteixen en rodamóns. Potser algú els troba i se’ls queda, potser el troben i se l’emporten a la gossera, o potser no el troba ningú i segueixen rondant pel carrer.
Si et compres un gos, has de pensar-t’ho bé, no pots decidir-ho així com així, i tampoc el pots abandonar, perquè no l’accepten a l’hotel. Pots canviar-te d’hotel o simplement no buscar un hotel per tu, buscar-lo per la teva família.
Amb relació amb el títol, la gent cada cop es menys seny, compren un gos, com si fos una barra de pa. I desprès l’abandonen. Es una crisi, els gossos no son barats, i es una falta de educació, cap als gossos.